MOLTA POLICIA, POCA DIVERSIÓ, COM DEIEN ELS ESKORBUTO.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/director-dels-mossos-avisa-que-detindran-forcadell-jutge-ordena-5847542

Caldrà i serà necessari un canvi i, ràpid, en la llei de transitorietat jurídica  si aquesta situació continua succeint.

Com també, caldrà accelerar el pas i tirar pel dret cap a la independència de Catalunya. 

Els càrrecs són electes, votats pel poble i, el poble és sobirà. Per tant, aquesta situació d’amenaça constant contra els mateixos càrrecs electes és total i absolutament inadmissible.

L’OPERACIÓ DIÀLEG O L’OPERACIÓ PASTANAGA.

http://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-la-proposta-de-lestat-espanyol-es-com-lesperit-sant-tothom-en-parla-pero-ningu-lha-vist-2-occitania-delga/

De totes i tots de l’àmbit independentista, sobretot, ja ens les sabem i coneixem totes les del govern espanyol. L’operació diàleg, engegada per la Soraya Sáenz de Santamaría, amb el consentiment de tota la plana major del PP, s’ha vist estavellada, cap  la via morta. Va ser un bluf que va durar poc.

Ara, durant tots aquests dies que ens envolten, torna a sortir aquella remor encetada pel delegat-virrei espanyol a Catalunya, l’Enric Millo, qui diu que, s’estan mantenint converses oficials i en privat amb el Govern de la Generalitat. Tot plegat, queda com una escena de la Camarga (aquell famós restaurant ple de micròfons per a fer espionatge de converses privades amb personatges suculents), però que, ningú acaba d’aclarir i, que el propi President de la Generalitat, ha hagut de desmentir perquè no hi ha Operació Diàleg, en tot cas, perquè ningú se’l creu, a les alçades on ens trobem. Perquè, suposadament, el referèndum es troba, ja, a una cantonada  (poc més de mig any). I, ara toca córrer. Córrer des de Madrid. 

Hi ha quaranta-sis punts a parlar, diu el Puigdemont. Sí, són tots aquells punts que, ja va fer el President Mas, en aquella reunió del pacte fiscal de l’any 2012, que va tornar a ser un altre bluf i, amb alguns afegits més que ha fet el Govern de la Generalitat actual. Tot plegat, tornades de voltes al mateix cercle sense sortida, aquella roda del hàmster, que mai s’atura….. tot plegat, per tornar a acabar en un NO-DIÀLEG, i que s’acabarà convertint en una OPERACIÓ PASTANAGA com bé ha plantejat el Joan Tardà, avui. 

El peix al cove ja el vam tenir en tota l’època del pujolisme i, ja ens el sabem, ja el coneixem. L’independentisme del segle XXI, és un moviment molt més madur i, ja no ens ho empassem. A mires de saber, de totes totes, que plantejaran des dels cervells de Madrid, un pacte fiscal millor, inclús, que el que pugui tenir Euskadi, perquè guardem les atxes, la falç i el martell, com a bons segadors, l’independentista que ho és per patriotisme i no pas per necessitat, no en tindrà prou amb què ens donin les molles, ja que volem el pa sencer.

I, aquest pa sencer, no és una pastanaga, només, sinó, molt més. És la dignitat de voler recuperar tot allò que se’ns va treure (curiosament, aquella monarquia que encara hi és), és recuperar l’Estat que ens pertany per la història d’un petit país que, en té i molta i, és dependre de nosaltres mateixos com a poble, com a país, com a persones, perquè ara sí que ens toca i, perquè volem. Les pastanagues, són pels rucs…. i, el poble no ho és. Amb tot el respecte pels rucs. 

ELS CATALANS NO TENIM REI.

Veritablement, el discurs del Rei d’Espanya, el de la Vigília de Nadal,  no el vaig escoltar, com tampoc sentia els discursos del rei emèrit anterior, però, llegint per la premsa d’arreu els seus intitulats, on s’escau que s’ha canviat de Rei, però, no de discurs, a on fan prevaldre la unitat d’un país i, a on amb un to baix, menyspreen a tot un poble que és Nació  que clama la seva llibertat i independència, així com clama el seu Estat, nosaltres com a poble sobirà, clamem que els catalans no tenim Rei. No tenim Rei, per no poder fer l’exercici de la llibertat d’expressió de poder cremar la seva figura. Ni tan sols, de poder xiular el seu himne, el d’un país que ens té assimilats, i, a on els seus exèrcits, ens veuen, encara, com una colònia. No tenim Rei perquè, la monarquia es troba intervinguda pels mateixos claveguerams que intervenen en Operacions contra Catalunya i els seus polítics. Polítics que són triats i elegits democràticament pel poble català. No tenim Rei, perquè, la seva figura sembla que es troba un cop a l’any en el mateix discurs llegit un any rere l’altre, sense que res canviï. I, no ens representi.

Però, tan se val si res no canvia. Tan se val si no ens representa. El poble de Catalunya sí que vol canviar i fer un viratge cap al futur: per millorar el nostre benestar que es troba intervingut. Sí, és curiós, però el nostre benestar es troba intervingut com es pot trobar intervingut el focus monàrquic. Intervingut per les mateixes oligarquies i oligarques de sempre que no volen que res no canviï, que tot resti com està.

Quan arribi l’hora de la veritat, l’espai que trobarà el poble de Catalunya, serà el seu propi espai. Sense clavegueres  (i, si n’hi ha, ja ens encarregarem de polir-les nosaltres mateixos). Volem tenir les nostres lleis justes, sense que es trobin intervingudes ni per Tribunals que recolzen una Constitució (i, recolzen aquesta Monarquia Constitucional retrògrada en el temps i sense canvis a la vista ni tan sols a l’horitzó). Mateixos discursos. Menyspreu a un poble. És el sabor que ens queda a la boca a totes i tots aquells que veiem una família borbònica que, és, segueix sent i va ser el principal i primer enemic del poble de Catalunya. I, tanmateix, es diuen igual de nom, Felip…. de Borbó…. han passat tres-cents i pocs anys. Mateixa monarquia. Mateixos cognoms. Mateix nom. Res no ha canviat. Ni tan sols en els seus discursos de Vigília de Nadal. 

ELS CATALANS NO TENIM REI. 

NI REI NI POR.